SIRENES

Pirates malvats, pirates enamorats,

rumb enllà viatgen per l'oceà infinit, 

esperant trobar un amor embogit.

Per més que el busquen no el troben, 

les criatures del mar els el roben.

Elles, les sirenes els enamoren

i amb els seus cants els imploren.

Els pirates per amor captivats 

a la mar es llencen enamorats

i elles, les sirenes, els converteixen en verats.

BON VENT I BARCA NOVA

Així va començar la història dels tres petits pirates, els quals van sortir de Cadaqués i van dirigir-se mar endins fins a trobar la màgica illa de la qual els havien parlat, en busca d'or i molts tresors. Volien conquerir l'illa i recollir tot l'or per tornar al petit poblet de Cadaqués carregats amb aquell botí i viure bé per sempre més.

Van navegar en dies de sol, de pluja, de mar enfadada i de llamps i trons, però un dia de cel cerè, arribaren a una petita illa daurada com l'or i plena d'ocells de colors. Van veure-la tan bonica que no se'n sabien avenir. 

Dels tres pirates un va dir que no tornava a Cadaqués i que es quedava a viure a l'illa, enmig de la selva, acompanyat de les belles aus. Volia descobrir les espècies i conèixer la flora de l'illa.

Un altre va decidir tornar però li feia por tornar sol i va decidir que es quedaria a l'illa uns dies fins que li passés la por i mentrestant arreglaria el vaixell per tornar més segur.

El tercer pirata era molt valent però ningú l'esperava a Cadaqués, per això va decidir quedar-se també a l'illa per gaudir de la vida i no preocupar-se mai més per els diners.

Entre tots tres van aprendre a caçar, a pescar i fins i tot van construir una caseta dalt d'un arbre.

Els pirates estaven molt contents a l'illa i van passar els dies, les setmanes i fins i tot uns quants mesos. 

Es van oblidar de tornar i van viure feliços per sempre més en aquella bonica illa plena de tresors i pedres precioses.

… I EL MAR TRANQUIL

I el mar tranquil, sense rumb, va dur al vaixell pirata a una illa deserta

Pau i calma s'hi respirava, i els pirates orgullosos de la seva descoberta

Flors vermelles, tucans i tanta bellesa va deixar-los amb la boca oberta

mirant el lluyà horitzó gaudien de la vida sotacoberta

Després d'uns dies, al llevar-se dolçament

els resultava complicat trobar aliment 

Prims, afamats , deshorientats i amb força patiment

decidiren embarcar-se de nou en el mar dorment

de Colors222

Històries de Pirates!

Hi havia una vegada un vaixell pirata que navegava pel Medierrani fins que al cap d'uns mesos van decidir tocar terra ferma perquè ja no els quedava més menjar. Els pirates van arribar a una caleta petita i van anar caminant fins a trobar algun lloc on menjar i beure.
Van arribar a un poble petit i acollidor i van quedar enamorats per la seva bellesa. El poble es deia Pals i van decidir instal·lar-s'hi una llarga temporada.
Van cedir el seu vaixell pirata als habitants del poble per a que sortissin a pescar i ells es van quedar a viure al poble, gaudint d'una vida tranquila a la vora del mar i es van dedicar a editar un conte amb les histories que havien viscut a bord del vaixell. Històries de pirates!
I vet aquí un rap i vet aquí un verat i aquest compte ja s'ha acabat".



Anna Bonn

Ai, que m’he enamorat d’un pirata!

Ai, que m’he enamorat d’un pirata!

Vespre d’estiu; s’acosta la nit.

Pares i nens, tothom arraulit.

Jo espero i anhelo… I el cor em delata

Ai, que m’he enamorat d’un pirata!

Tota poruga, pujo a la torre de guaita.

Observo... La seva fragància m’empaita.

I ell allà, amagat rere una mata.

Ai, que m’he enamorat d’un pirata!

El recordo baixant del vaixell,

escrutant la platja i pistola al palmell.

Aquell cos... I, del coll, una cadena de plata.

Ai, que m’he enamorat d’un pirata!

Somio les seves mans, els seus dits…

Oh, el cor em bat sota els pits!

Poder sentir la seva veu: dolça sonata.

I en els confins de la terra vull ser teva, pirata!

Núria Viñas Gracia

Un moment únic!

A Ses Garites s'hi viuen sempre moments màgics... Moments únics, irrepetibles i que no s'obliden mai. I quin millor moment que el del casament?
Ses Garites és també l'escenari, a vegades, de les millors i més romàntiques històries. El jardí i la casa (amb totes les seves habitacions) reuneixen i acullen els convidats al moment més especial de la història entre els nuvis.
Ens encanta que ens escullin d'escenari de moments tan especials.
Com van fer l'AnnaIsabel i el Joan el passat Sant Joan!
Felicitats parella i gràcies per escollir-nos com a marc del vostre moment!

Tempesta a Ses Garites

Coneixeu la Maria?

Us en faig 5 cèntims. La Maria és la filla del Benet i la Gemma (aquests si que els coneixeu, oi?) i té talent per les lletres. Es va inventar el nom i la història de cada habitació i ara... us proposa, ens proposa un joc literari...

Ha escrit un petit text de ficció sobre Ses Garites que comença així...

"Llampega. Plou a bots i barrals, els trons ressonen intensament, els llamps il·luminen les copes fosques dels arbres xops. Els camins estan enfangats, plens de bassols on la pluja cau amb força, trencant l'harmonia i la uniformitat de l'aigua que omple, a poc a poc, tot el bosc. Les ombres de la nit s'apropen i s'allunyen, intensificades per la llum intermitent dels llamps. Els animals s'amaguen allà on poden; desitjant que la tempesta acabi aviat i no causi gaires destrosses. Alguns s'amaguen a les coves on els pirates es refugiaven abans de saquejar un poble, d'altres entren al seu cau. Molts es refugien sota els arbres, entre matolls i arbustos de fulles seques que no han aconseguit resistir prou com per ser recompensats amb l'aigua que els tornaria a donar vida. Llampega, i en mig d'aquesta tempesta una gran masia fortificada s'alça desafiant la natura, resistint com ha fet durant tants segles..."

La història continua, evidentment... 

En voleu més?

La foto és de la Gemma Carbó