El Jose Antonio ens envia aquestes dues fotografies de la seva estada a Ses Garites. La casa ens encanta, però vosaltres dos, parella, ens encanteu encara més!
dilluns, 29 d’abril del 2013
dimarts, 9 d’abril del 2013
Les goges i l’Aurora
"Tot començava cap al tard, en aquell fugaç instant de bonança i dolcesa que anticipa la mort del dia i l’entrada de la foscor. Els pescadors de Begur sortien a calar i des de la mateixa barca avisaven a toc de corn les goges del mas del Pou de ses Garites de Pals, als peus del Quermany Gros. Les goges es despertaven esverades, volaven a través de les pinedes i els alzinars de Pals, de Regencós i de Begur i es reunien amb l’Aurora. L’ajudaven a filar un fil que no té fi. I l’anaven lligant i estenent, subtil, vaporós, des del Pou de ses Garites fins al cim de Quermany, del puig Brocà fins a les ruïnes del castell, del puig de son Ric fins a s’Encalladora, de punta Espinuda fins a l’illa Roja...
Així, a poc a poc, com en un somni, la nit s’anava cobrint d’un tel delicat i lleuger que meravellava tots els que tinguessin ulls i cor. Diuen que era el regal que l’Aurora volia fer al seu amant, el sol ixent. Quan els pescadors de Begur sortien a llevar, eren sempre els primers d’advertir-ho. Per moltes vegades que ho contemplessin, no deixaven mai d’admirar-se’n.
–Són les goges del Pou de ses Garites –explicaven els més vells als més joves i així la història anava passant de generació en generació.
Però el mantell mai no s’acabava de teixir del tot, perquè, en trencar el dia, desapareixia l’encanteri i les goges tornaven al mas del Pou de ses Garites. Allí, adormides, esperaven la vesprada per començar a filar de nou. Eternament, al compàs dels astres."
Miquel Martín
Així, a poc a poc, com en un somni, la nit s’anava cobrint d’un tel delicat i lleuger que meravellava tots els que tinguessin ulls i cor. Diuen que era el regal que l’Aurora volia fer al seu amant, el sol ixent. Quan els pescadors de Begur sortien a llevar, eren sempre els primers d’advertir-ho. Per moltes vegades que ho contemplessin, no deixaven mai d’admirar-se’n.
–Són les goges del Pou de ses Garites –explicaven els més vells als més joves i així la història anava passant de generació en generació.
Però el mantell mai no s’acabava de teixir del tot, perquè, en trencar el dia, desapareixia l’encanteri i les goges tornaven al mas del Pou de ses Garites. Allí, adormides, esperaven la vesprada per començar a filar de nou. Eternament, al compàs dels astres."
Miquel Martín
Llegendes de mar de la Costa Brava
(Edicions Sidillà)
Corrents!
Arriba la primera imatge a l'experiència Ses Garites!
Ens l'envia la família Martori!
Sembla una pintura expresionista però son els petits Joan i Aina corrent davant l'era de la casa!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)