Així, a poc a poc, com en un somni, la nit s’anava cobrint d’un tel delicat i lleuger que meravellava tots els que tinguessin ulls i cor. Diuen que era el regal que l’Aurora volia fer al seu amant, el sol ixent. Quan els pescadors de Begur sortien a llevar, eren sempre els primers d’advertir-ho. Per moltes vegades que ho contemplessin, no deixaven mai d’admirar-se’n.
–Són les goges del Pou de ses Garites –explicaven els més vells als més joves i així la història anava passant de generació en generació.
Però el mantell mai no s’acabava de teixir del tot, perquè, en trencar el dia, desapareixia l’encanteri i les goges tornaven al mas del Pou de ses Garites. Allí, adormides, esperaven la vesprada per començar a filar de nou. Eternament, al compàs dels astres."
Miquel Martín
Llegendes de mar de la Costa Brava
(Edicions Sidillà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada